Jordi Martí Font

Molt de tant en tant, les cultures com la nostra, petites i modestes diuen alguns, pareixen obres que esdevenen pedres bàsiques de la cultura mundial, és a dir la pròpia de tota la humanitat. I parlo de cultura com a construcció dels homes i les dones per aconseguir l’impossible d’allunyar-nos de la natura a partir de significants més o menys complexos, lligats al que representen o tan allunyats que semblen lluny, estranys, incomprensibles a voltes...

Un d’aquests casos és “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés, recitat o cantat per Ovidi Montllor acompanyat a la guitarra per Toti Soler. M’estalviaré descriure l’obra –seria una feina feta sense sentit perquè és impossible descriure la totalitat- per centrar-me a lloar-la. He escoltat i llegit “Coral romput” en incomptables ocasions, sol, acompanyat, bevent whisky, fumant marihuana o tabac de Cuba, mirant el cel o amb els ulls tancats. En sé els versos de memòria i quan la sento o la llegeixo acompanyo l’Ovidi o l’Eduard Carmona, que la diu també amb sentiment, amb els meus llavis silenciosos però desclosos. El “Coral romput” em pren i m’estavella al banc de l’espectador que relativitza la mort i estima la vida amb totes les forces del respirar que no perd aire en agafar-ne a glopades. Estellés enlluerna l’enteniment si el llegeixes a fons però regalima dolor i amor a parts iguals si te’l fas més proper i no el fas passar pel cervell. De totes maneres, el text em fa volar. I la literatura que fa volar és patrimoni mundial, de cada un dels humans que transitem entre el naixement i la mort per aquest intèrval entre el res i el no res. Enmig hi tenim les amigues i els amics, l’amor i intentar ser tan lliures com puguem, sense oblidar que u no és ningu -que deia Brossa- i que no tenim altre remei que seguir -que diu Estellés.

“A tu que et rius, a tu, et voldria tenir

per sempre al meu costat, rient-te, perquè rius,

i rius amb tota l’ànima i rius amb tot el cos,

i rius, amor!, amb tota la teva joventut

i amb la salut daurada de la taronja oberta

abels dits, amb les ungles, bàrbaament alegre!”

Sols els usuaris registrats poden escriure comentaris.
Per favor valídat o regístrat.

Powered by AkoComment 2.0!