Obvietats: és evident que la literatura catalana, l’escrita en català, n’era la convidada i la llengua va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, tot i que cada cop menys; és evident que la literatura catalana (del territori que anomenava abans del punt i coma) no s’escriu en un sol estat (sinó en quatre) ni sota una sola administració (sinó en vuit territoris administrativament diversos); és evident que l’actual Generalitat Valenciana del PP no té cap interès per la literatura en català que es fa en el seu territori i menys per accedir a l’escenari internacional sota cap altra denominació que no sigui la d’”espanyola”; és evident que la Franja de Ponent, el Carxe i la Catalunya del Nord no tenen reconeguda l’existència del català oficialment ni tan sols sota denominacions diferents a aquesta; és evident que l’Alguer, Andorra i les Illes, sí; i és evident que el Principat de Catalunya inclou i s’ha fet seu el “catalanes i catalans” per aplicar-lo als qui administra i no als qui parlem aquesta llengua compartida.