 L’incident de l’altre dia a la cimera iberoamericana de Xile amb el rei i Hugo Chávez han tornat a servir per posar la figura del monarca i la família real en la primer plana de l’actualitat política. En aquest cas, però, Juan Carlos apareix com una figura heròica, als ulls d’aquells patriotes espanyols que han arribat a dir que el rei salvà la imatge del govern de l’estat davant els insults del president veneçolà. Mai una reacció tan prepotent i xulesca com la de Juan Carlos ha estat tan aplaudida en una reunió diplomàtica. El ‘¿Por qué note callas?” constitueix ja un crit de guerra per als qui aprofiten qualsevol excusa a l’hora d’atacar sense pietat als adversaris polítics. Des de la dreta espanyola han començat ja a fer la seua divisió entre els bons i els dolents. Allò de: estàs amb mi, o contra mi. Els bons, els qui defensaren Espanya contra l’atac d’aquell “dictadorzuelo” (etiqueta que ja li han posat a Chávez), i els dolents, el mateix president veneçolà i els seus aliats ideològics, siguen d’on siguen. Entre els dolents també inclouen al pobre ZP. No el va salvar ni el fet de defensar innocentment a Aznar, amb una demostració de recursos patriòtics i políticament correctes.
El que és cert és que a Don Juan Carlos li va entrar la vena autoritària genètica. -No oblidem que la familia dels borbons s’ha caracteritzat històricament com absolutista i dèspota.- i que els qui parlen de l’actitud poc democràtica de Chávez al poder haurien de recordar que és el rei espanyol qui fa de cap d’estat de forma perpètua, sense que el poble l’escollisca, llevant d’aquella constitució del 1978. (Sí, fa quasi 30 anys) . Insultar a un adversari polític, com féu Chávez, no està bé. Però tampoc ho està comportar-se de forma maleducada i amb aires de superioritat, com Juan Carlos. Fer abús de poder i limitar la llibertat d’expressió tampoc és bo. Però tampoc ho és viure a costa dels ciutadans simulant ser igual que ells davant la llei. És per això, que potser qui hauria de callar és el monarca. I, per últim, si a mi em fan triar entre estar en un bàndol, o en l’altre, tal volta m’ho repensaria. Però, Juan Carlos, precíssament, no és dels meus. Sols els usuaris registrats poden escriure comentaris.
Per favor valídat o regístrat. Powered by AkoComment 2.0! |
Noticies i opinió 
